La remor de la ciutat
La remor de la ciutat
Té formes peculiars la frontera entre el que es considera
“les afores” i la gran ciutat. Aquí els poligons gasosos es deixen veure, part
de les factories emeten cíclicamente com barrets clàssics de cuina per les
xemeneies.
La flor matinal, humida i soleiada, es pot intuir, però si
hi es tangible, el color estacional dels pujols macissos , que a la primavera
denoten una vitalitat de verd intens, i difós arreu.
La civilitzada, sembla que neixi amb els primers espectres
matinals , es com si , la hi posessin expressament. A pesar, de l’estel.la
permanent que se’n percep dia i nit.
El soroll , és soroll més soroll de fons, però tot i així ,
és més soroll que el soroll de la gran ciutat.
El vent permanent no cesa ni un instant , transcorre a la
cerca del buit en tot moment. El seu descens del macís al pla dona emfasi a
l’indret. La sensació és alpina, envoltada de l’essencia d’un mar sempre
objectiu.
Comentarios
Publicar un comentario