RUTA I

LA RUTA I

BARCELONA

Son  les tres i vint-i-dos de la tarda , surto de casa i no molt convençut enfilo els passadissos que em porten a l’ascensor. Baixo i prenc cami cap a la carretera general de sota casa meva,i si!Allà hi veig el Toyota de 150 cavalls del  meu amic Rafa , tot preparat per a començar el llarg viatge .

LA COSTA BLAVA (CÔTE D'AZUR)

Prenem l’autopista , i a la hora de viatge ja som a la frontera , quina velocitat!! , aixo és el preludi del gran kilometratge que ens espera .De ser un ésser quasibé teledirigit que s’ha passat tot l’any allunyant-se de casa com a molt uns deu kilómetres, aquí em veig , a Le Pertus  , envoltat de matrícules de cotxe de tot tipus d’origen , la cosa promet. Perpinyà, Montpellier,Nimes ,tot queda enrera i aterrem a Marsella cap a les vuit del vespre, es nota que el Rafa necessitava unes vacances i ha fugit esperitat fent rogir els 150 cavalls del seu cotxe, bé de fet els dos les necessitem , però ara, el que ens cal es fer un most i parem a menjar alguna cosa , no ens decidim pizzeria o fastfood?? aquest cop ens decantem pel fast food , quan un es fora ja les fa aquestes coses . En acabat agafem la carretera de la costa i sota una humitat relativa del cent per cent recorrem el paseig maritim de Marsella  i el de Niça,  indret en el que hi decidim dormir.A l’endemà al matí, el dia es clar. Continuem per la general francesa de la costa i enfilem en direccio a Montecarlo, pel camí, prenem a dues noies roses que feien auto-stop, són de Brighton, o això m’ ha semblat entendre,  a Montecarlo hi pararem tots i ens separem ,elles pel seu cantó i nosaltres pel nostre. Recorrem la ciutat aglutinada de iots aixi com d’edificis de fins a unes trenta plantes amb uns baixos ,però, plens de les botigues més selectes que hi pugui haver arreu :Gucci , Prada ,Dolce entre d’altres.

La  travessa continua i per una general francesa que voreja la costa ens dirigim cap a Sant Remo tot esperant veure-hi un poble encisador però la veritat es que és un poble més de costa , entremig ,però, parem i observem la platja ,no hi ha sorra, esta formada per “Rolling Stones”(com fa el grup de rock)és a dir, grans pedres ovalades i erosionades com ara  a la  costa nord catalana, vaja que no ens és nou, així constatem que la côte d’azur es una continuació de la costa brava .

MILÀ

Després de la petita desilusió de Sant Remo decidim emprendre rumb en direcció a Milà . La travessa promet ser dura , l’autopista italiana que prenem no té vorals , però, és pura magia , és feta a base d’aqüeductes immensos i tunels ,ja que els Alps maritims no han deixat una altra opció , són força accidentats.Ah! I aquí també hi ha incendis ,veiem algunes boscuries ennegrides  .Hi ha corbes ben indicades , on fins i tot ,ens obliguen a circular a vuitanta kilómetres per hora,la nostra velocitat mitjana baixa i això fa que arrivem a Milà tot just quan es fa fosc.Tot i que ambdós , jo i el Rafa , veniem advertits , ens deien que Milà era una ciutat gris i poc atractiva,doncs, tot i així hi fem parada .Potser pel nom que es té guanyat gracies a la seva principal industria ,la moda . Veiem una ciutat ordenada per grans vies , com ara la via toscana i amb un centre comercial, d’época ,al centre,a la plaça Duomo, hi ha una porxada amplissima d’estil, imagino, nou-classic burgès amb un sostre de vidre a una alçada d’uns cinquanta metres, és impressionant .Es clar ,Milà és una ciutat amb precipitacions abundants i d’aquí el gran sostre envidrat penso jo.En aquesta zona les botigues de grans firmes internacionals hi sovintejen, obvi , som a Milà!!!

Continuant amb el fast food cap allà a les deu sopem , prenem el tranvía que ens torna al parking on haviem deixat el cotxe i fem cami en direcció a Como, una petita ciutat amb un llac immens ,al nord de Milà(a uns cinquanta kilómetres),on hi passarem la nit.

ZURICH

Després de ser la segona nit de pluja , la de  Niça i la de Como , ens despertem amb un dia amb intervals nuvolosos però hi llueix el sol. Esmorzem a Como, un caputxino i un croisant  força acceptables, tot i fer-ho en una benzinera, la dependenta és molt amable i ens desitja un “buon giorno” , axí que disposats a que axí sigui, ens adonem que som molt a prop de la frontera que separa la part ítalo-suïssa de Italia, en cosa d’uns deu minuts ja som a Suïssa , a la aduana, a on ens fan comprar un passi de quaranta euros, per tenir totes les autopistes suïsses lliures de peatge(vàlid per un any), i canviem cent cinquanta euros per dos cents seixanta quatre francs suïssos.Sortim del poble fronterer i ja som envoltats per muntanyes inmensses .Petites masses de vapor d’aigua corren lliures per l’aire , a les alçades, veiem les muntanyes completament encapotades , la temperatura  cau en picat  fins als catorze graus a tota la vall. L’autopista  flueix pel centre d’aquesta vall d’origen glaciar amplia i amb marcada forma de u , el verd i els avets, diria ,quasi centenaris, ens acompanyen durant tot el trajecte. Cap a les dotze arrivem al mes semblant a fer un viatge al centre de la terra, al gran tunel de Sant Gotthart , l’autopista s’estreny i es converteix en una carretera de doble sentit que recorre uns divuit kilometres de tunel de manera ininterompuda , ens fa bastant de respecte i seguim totes les normes de seguretat , la distancia entre cotxe i cotxe i una velocitat prudencial .Creuat el tunel , canvia el clima i la temperatura puja fins als 19 graus  , la pluja desapareix .Així doncs , passat Lugano i Sant Bernardino ens disposem a arrivar a Zurich cap a les dues del migdia .És el punt àlgit del viatge i la latitud més alta , a uns 47 graus de latitud nord , venim de Barcelona que és a latitud 41 ,deu n’hi do.La ciutat em recorda molt a Ámsterdam té una estació central dels ferrocarrils que espetega al centre de la ciutat , les construccions son semblants pero potser , les cases amb teulades de pissarra, són un pis més altes . Passejem pel casc antic i ho trobem tot molt net , els bancs i les rellotgeries , estan al cap del carrer, n’hi ha per tot arreu. Sorpresivament ,fa molta calor , no ens ho esperavem , el sol pica fort i caminem pel carrer tot cercant l’ombra.Passejem unes dues hores per la ciutat i prenem cami cap a Berna.

BERNA

Per error ens desviem i em comtes d’agafar l’autopista , prenem una carretera general suïssa , això ens permet gaudir d’un paisatge rural suïs , ple de turons verds , boscuries abundants , i ramats de vaques que pasten en llibertad.Passats uns vint kilometres veiem un desviament cap a l’autopista de Berna i ja no la deixem en 150 kilometres fins a arrivar-hi.A Berna veiem moltes fonts pel carrer i campanars amb rellotges daurats , més rellotgeries , més bancs i petit comerç ,això si ,tot tancat ja són quarts de set i les botigues aquí tanquen molt dora vora les sis de la tarda.Fa una pluja dèbil i constant de la que els vascos en diuen “calabobos”o “chirimiri”.L’abundància d’aigua al carrer i a tot suïssa és una constant .Entrem en un carrer on hi ha unes set fonts   , una plataforma rodona, amb quatre sortidors, i una figura de bronze que soporta un pilar central.Berna d’aspecte em sembla la ciutat més cuidada i com mes “nova” , les contruccions són amb sostre de pissarrra i de com a molt , quatre pisos.El que més ens sorpren a Berna es veure una manifestació d’ocupes suïssos que passen amb la pancarta , devant de la seu d’ un banc i criden  fort i tiren petarts per fer-se sentir , sembla que ningú no s’inmuta i tal  com venen s’envan.Vist tot això ens dirigim cap a Lausana .

LAUSANA

Prenem l’autopista i anem cap a Lausana . Arrivem i ens sembla una ciutat més semblant per exemple a la zona alta de Barcelona , hi ha un carrer de lausana que sembla la part alta del carrer Balmes.Veiem indicat el CIO (comité Olimpic internacional) però no hi anem ens limitem a pasejar una mitja hora , i ens arrivem a un mirador a on tenim vistes de part de la ciutat .Ja bastant cansats i afamats prenem cami cap a Ginebra que serà la darrera ciutat que visitarem de Suïssa.

GINEBRA

Després d’ un bon troç d’autopista no ens refiem  que els suïssos de ginebra tinguin res obert  i veiem una area de servei oberta a on soparem.Ben sopat passejem ja sense baixar del cotxe per ginebra baixem a fer algunes fotos, pero poc més, el temps sens tira a sobre i ja estem cansats .Ginebra es potser la ciutat menys cuidada de totes, les edificacions són mes massives.Passem pel port , pero tot i ser negre nit veiem els vaixells que estan atracats a la riba del immens llac Leman.També hi veiem un surtidor gengant d’aigua que és com un gran gueiser .Un rètol  publicitari de caixa Galicia ens sorpren , però immediatament pensem que deu ser fruit de la molta immigració gallega que hi deu haver a la ciutat .Prenem l’autopista i acabem a Lió.

LIÓ

 

Ens llevem a les vuit del mati fa una bona temperatura .Esmorzo un” cafe au lait” infecte i voltem amb el cotxe , parem en una catedral immensa , però pel meu gust horrorosa,li fem unes quantes fotos , el Rafa compra uns souvenirs i marxem cap a Nimes.

NIMES

Aterrem a Nimes cap a les dotze del migdia , passejem i estem disposats a veure l’anfiteatre romà  complert que tenen aquí . Després de caminar un kilómetre hi arrivem en Rafa entra a dins, li fa unes fotos , té forma oval , les parets exteriors son d’ uns tres metres no m’estranya q porti dos mil anys intacte pràcticament , tret de la notoria erosió del pas del temps.Aquesta es la fi de la ruta , a partir d’aquí sortirem a les dues de Nimes i arrivarem a Barcelona a quarts de set.