RUTA III
LA RUTA III
Aquest any ja hi
tornem a ser , el fet es que no ens ha
tocat l’euromillón, per això tornem a fer una ruta económica de les nostres com
l’any passat .Hi anem en Rafa amb el bigoti afaitat ,així se’ns fa estranya la
seva imatge però potser per fi trobarà novia ....En Rafa és garantia d’energia deu
fer la fotosíntesi , fet que el retroalimenta cíclicament o bé te unes
cél.lules fotoeléctriques a la pell ... En Teixi es l’altre viatger , en Teixi
és el putero més simpàtic que conec i el cinturó negre més pacific del seu
barri ,tot i que un dia a la parada del tramvia, uns brètols el van intentar
atracar, i la veritat es que se’n van endur unes bones i merescudes garrotades
marcials. Jo en Marc sóc el tercer viatger i no faré comentaris de mi mateix ho
deixo per un altre...
BARCELONA
BARCELONA
Són tres quarts de
cinc i som a l’estatua de Colom , la novetat d’aquest any, es incloure al
viatge un nou mitjà de transport, el vaixell, amb ruta Barcelona -Civitta
Vechia ( el port de Roma). Per 636 € tenim quatre passatges , tres per
nosaltres i un pel cotxe.
Treiem el cap pel
port i veiem dos vaixells , a un d’ells amb lletres grans hi diu “GRANDI NAVI
VELOCI” no faré més comentaris al respecte...no es el nostre, el del costat si
que ho és i és de l’empresa Grimaldi per cert. Deixem el cotxe al parquing del
vaixell i pujem a inspeccionar el nostre camarot , el número 9087. Aquest és el
vaixell insignia de la companyia , es nou, i esta força bé. L’ambient és molt
familiar.
Sopem al bufet
lliure per uns 14 euros anem a la discoteca i anem a dormir quan ja estem
fregits de sentir en directe cançons populars italianes al més pur estil
Berlusconi
quan cantava pels
creuers italians ara farà unes décades.
Ja porto uns cinc
caputxinos en el que portem d’estada al vaixell,el cinquè me’l prenc a
les nou del matí
mentre els meus companys de viatge dormen , surto a coberta i me n’ adono de
que som entre Sardenya i Córcega amb una velocitat més reduïda, es veuen
ambdues costes força abruptes. El mar es pla i dòcil , situació típicament
estival a la mediterrànea.
ROMA – SUD D’ITALIA
– SICILIA
A les 16:30
intentant arrivar a Roma ens perdem a l’entorn de Civita Vechia , per les seves
muntanyes , veiem les abundants rouredes de la zona , i finalment aconseguim
entrar a l’autoestrada i recorrem vuitanta kilómetres fins a arrivar a Roma.
Veiem una ciutat amb pins pinyers molt ben cuidats i crescudets que poblen el
paissatge urbà. La immensitat arquitectónica es clara , hi ha edificacions
antigues i monuments per tot arreu però ens centrem en el coliseu (colloseo) i
ja de nit hi passejem pel voltant veien també l’arca de Constantini entre
d’altres. Sopem un menú pizza margarita i enfilem per Via Flaminia cap al
camping de luxe que ens ha tocat aquest cop. Al matí anem a ciutat del Vaticà ,
inspecionem la zona , ens fem unes fotografies amb la guardia vaticana i una
monja que passava per allà. Després anem pel centre de Roma i marxarem cap a
Nàpols.
El paissatge
és molt semblant a l’accidentat paissatge català. Arrivem a Nàpols i ens colem en un
parquing d’una zona d’oficines mentre cercavem el centre de la ciutat
,finalment hi arrivem , tant a Nàpols com a Roma no es molesten en pintar les
linies de la calçada i l’asfalt esta bastant deixat. Hom circula anárquicament i
segons els interessos propis.
NÀPOLS-COSENZA-MESSINA
Els edificis de
Nàpols en general són bruts , els aniria bé una rentada de cara. Passejem per
la zona marítima on veiem un gran port on hi veiem creuers dels més grossos.
L’urbanisme aqui no existeix o es molt fluixet.
Ens dirigim a
Sicilia per prendre el ferry que va de villa San Giovanni a Messina. El
paissatge continua pels contraforts dels apenins i l’autopista es feta a base
d’aqüeductes i algun tunel que ens porta a prop de Cosenza i d’aqui anem a la
costa del poblet de Fuscaldo on hi trobem un camping molt tronat, però ens bé
com aigua de Maig , ja estem extenuats. La gent del camping amb la que xerrem
són majoritariament gent del sud d’Italia molt amable i oberta.
A l’endemà passejem
per Cosenza que ens sorprem , veiem una ciutat mitjana bastant cuidada. Ens
endinsem a un centre comercial per esmorzar , on constatem que un expresso només
costa 0,70 € increible i anacrònic per nosaltres , un caputxino costa un euro .
CAMÍ DE SICILIA
De Cosenza anem a la zona de Reggio de
Calabria , hi ha incidències i arribem a villa San Giovanni , al seu port, per
agafar el ferry a les tres de la tarda. El ferry ens costa 30€. Des del cantó de la península itàlica es
veu una illa amb un to marró on es pinta una serralada una mica vella
(erosionada) i puntejada de poblets a les seves vessants. Passejem per Messina té
com quasi totes les ciutats el que jo en dic edificacions d’estil neo-calssic
burgés per no entrar en un camp ferragós.
En al cas d’Italia aquest estil burgés consta d’una decoració que emula
l’estética clàssica , romana i grega, amb els seus capitells i columnes
típiques. Som a latitud 38 graus 15 minuts. Voregem la costa est de Sicilia ,
prenem l’autopista costera cap al sud. Arrivem a Catania pel camí observem un
majestuós Etna amb els seus 3323 m que sembla que fumeja però segurament es un efecte produit pels
núvols d’evolució que té al cim.
Som a Catania , es
molt més gran que Messina , ambdues ciutats es mouen amb tramvia.
A Catania hi ha
molta venda ambulant i a la “polizia” no sembla importar-li.
Tornem a Messina
per 3€ que és el que costa l’autopista plagada de túnels . Acampem al camping
l’stretto a una zona de festa del nord de Messina.
Ens llevem a les 9
del matí del dia 9 d’Agost de 2008 i ens dirigim a la costa adriàtica per això
tornem a passar per Cosenza, Salermo, est de Roma i per una autopista interior
, ens dirigim a Pescara per poder empalmar amb la autopista de la costa
adriàtica en direcció al nord.
EST – NORD-EST
–RIMINI- SAN MARINO-VENECIA
Arrivem a Rimini on
ens quedem sense camping , ja esta fosquejant. Per sort i de miracle trobem una
habitació en un “albergo” per 75 €. Sopem quelcom i anem de festa a la platja
de Rimini , l’”opera” es l’indret on anem a parar amb un ambient privilegiat.
Tota la florinata d’Italia corre per aquí , el park génetic i el vestuari es
molt vistós. Aqui hi ha nivell , a les cinc de la matinada tornem a l’”albergo”
i dormirem fins les 10. Esmorzem en un café de Rimini per un bon preu i enfilem
camí cap a Venecia passant abans per San Marino. El recepcionista ens felicita
per l’eurocopa recent de la selecció tot fent un recordatori de quina selecció
es tetra campiona del món i riu.
Ens dirigim a San
Marino , basicament a San Marino el més visitable es un castell
medieval que ens recorda una mica al de Carcassone. És una fortaleza immensa.
Des
d’aqui a certa
alçada divisem la costa adriàtica.
Arrivem a Venècia
cap a les 19:00 i ens fem per 14 € amb un pasi de dia dels vaixells que fan el
servei de Bus pels canals.Crec que estem al damunt del mítics “vaporetos”.
Primera parada ,
plaça “San Marco” despres ens dirigim a un illot construit . Tot plegat ens
ocupa unes dues hores i mitja. El que em vist ja ho ha vist tothom a moltes pel.lícules(sobretot
a les del james bond) i documentals. Només dir que a diferencia d’Amsterdam
l’aigua es del mar no es dolça i aqui no necessiten un sistema complexe de
comportes com a la ciutat holandesa. L’estil de les construccions direm que es
molt sobri, no se exactament que vull dir però queda bé.
ESLOVENIA
Sortim de Venecia
esperitats per intentar cercar un camping a Trieste. No ho aconseguim , ens
quedem penjats a Trieste. Passegem pel centre,és una ciutat molt maca , és més
si algun dia em retiro es un bon lloc on anar a viure , té platja , els Alps
per l’hivern a unes passes i la ciutat val molt la pena. Finalment ens resignem
a dormir a la primera àrea de servei que trobem , al cotxe. Anem a parar a una
àrea de servei que és la primera que hi ha al passar la frontera eslovena. Els
preus són europeus.
A primera hora del
matí esmorzem a l’àrea , la treballadora de la benzinera té uns ulls d’una
altra galaxia , cada cop que els hi miro , hi descobreixo un reflexe de la gama
blau-grisós captivadora com poques.
El paissatge és
propi d’alta muntanya com ara el pirinenc, però aqui no som a gaire alçada però
la latitud 45 graus es deixa notar a més d’altres rutines ciclóniques i
isobàriques.
Visitem Lubljana
,capital d’Eslovenia. Ens fem unes fotos amb el simbol de la ciutat ,uns dracs
que hi ha en un pont, la ciutat es una postal constant.
VIENA-MATHAUSSEN-INNSBRUCK-FUSSEN-VERONA-MARANELLO-CIVITAVECHIA-BARCELONA
Esta sent un dia
du, després d’haver dormit en una àrea de servei eslovena , dormint al cotxe ,
estem valdats. Però això no s’atura i continuem endavant. Passem per Graz ,
ciutat austríaca , i finalment cap a les 6 de la tarda hem cercat camping a Viena
, un camping molt net i molt correcte.Ens disposem a visitar la ciutat. Aterrem
a Kalsplatz ,passem per Staats Oper, fins a arrivar a Stephans platz. Fem un
trajecte amb metro passant per una parada que es diu Südtirol també , que crec que és una regió del nord
d’Italia que fa algunes décades potser un segle ,( en alguna guerra , segur)
, era una regió austríaca però els italians la van anexionar al seu
territori. Els països tendeixen a ser nacionalistes i a Viena per això li posen
a una parada de metro ,el nom d’ una regió que jo , i històries de
historia-ficció del meu avi que em sembla recordar, diria que ja no forma part
d’Austria us ho hauria de confirmar però “ si no ne vero e ben trobato “o no??.
A Stephans platz som al rovell del rovell de l’ou del centre d’Austria. Ens
sorpren que aquesta plaça sigui farcida de les botigues de roba ZARA , semblen
quelcom més que botigues de “prêt a porter” amb les seves lletres platejades. A
la zona centre n’hi ha unes cinc , deu n’hi do quin troç d’empresa , que
internacional.
Veiem una
majestuosa catedral on es veu que hi fan un petit concert, hi ha “beacoup de
monde” (molta gent) arreu. Passem la nit a Viena , passejem per Viena de nit i
anem a parar a un local de lletres verdes que es diu “medusa” hi fem unes
cerveses després de caminar tota una tarda per Viena ,ens va bé relaxarnos una
mica.Tornem al camping a dormir.
Al matí següent ens
llevem relativament dora , a les onze ja som en marxa tot cercant l’esgarrifós
indret de Mathaussen. Ens ha costat arrivar-hi tot hi que semblava evident
trobar-ho , però d’això ens n’adonem un cop ho trobem , es clar. Ens cobren una entrada simbólica , suposo que
per financiar les restauracions que veiem que hi duen a terme. Entrem al
recinte , emmurallat, de seguida veiem uns barracons rònecs i amb una olor al
seu interior , un tant especial , diria que és una olor històrica . La mort ,
la destrucció , l’horror i la barbàrie , ens envaeix les pituitàries. Aquesta olor no pot evitar fer-nos venir imatges al cervell ,d’horror.
Aquesta olor a fusta vella i a tancat ens ha descol.locat. Veiem recordatoris
de tota mena , sobretot als pobles: jueu , polac, gitano,etc.. i fins i tot
veiem una placa que fa un homenatge als republicans espanyols. Respirem
historia , després de ser a la cámara de gas i als cremadors on feien
desaparéixer els cadavers en ple holocaust, l’horror ens envaeix i el silenci i
el respecte per l’indret es fa palès. Després de fer treballar tant les
emocions i els sentits , ens disposem a veure Innsbruck. Només entrar a
Innsbruck veiem el trampolí olímpic,ens endinsem més i passejem per la petita
ciutat tirolesa, és molt pulcre i ordenada , és una típica ciutat alpina. A on
amb gran enveja veiem que és possible
arrivar al peu de les pistes d’esqui amb autopista, quin luxe. Trobem camping a
les afores d’Innsbruck, tenim la serralada dels Alps a tocar , però encara som
a la vall , veiem alguna congesta de neu als cims i núvols que encapoten les
alçades, ens plou de matinada .Esmorzem cap a les deu del matí , un esmorzar
fet amb plumecake i nata molt ben presentat i amb nom inpronunciable. Despés
d’aquest luxe anem una mica apretats de temps ,es clar el pròxim destí es
Füssen .Ens endinsem a la selva negra , veiem llacs que són com petits
mars. La selva negra es feta a base de
coníferes i espècies d’arbres que volen humitat és molt tupida. El castell de
Füssen és tota una atracció , al bus que hi dona accés fins i tot hi sentim
parlar català, sota l’anonimat que dona la llengua catalana a l’estranger , per
ser una llengua poc parlada. Els catalans que trobem parlen de coses desenfadades
i fins i tot de caire un xic personal , però nos els fem saber que nosaltres també sabem català , escoltem tota
la conversa .Passem per unes rampes de
fusta i ens apropem molt al castell , el fotografiem i marxem. Som al punt més
llunyà de tot el viatge o més ben dit a l’indret més al nord.
El proper destí , és Verona . Pel camí veiem que
als alps italians, hi ha terrasses de vinyes a algunes de les seves vessants ,
aqui els alps tenen uns tons més marronots , suposadament per l’influència
mediterranea. A la ciutat de Verona hi hem quedat amb en Mario , un xicot que
fa anys havia sigut veí al nostre edifici de Barcelona. Estem morts . Veiem el
centre de Verona no esta gens malament. En Mario ens ofereix la seva casa i ens
fa uns espaguettis “al tonno” , deliciosos a aquestes alçades del viatge.
Degustem una grappa artesana , en Mario té els seus contactes , es clar,
resulta ser exquisida. Dormim a Verona a cal Mario. Ens despedim d’en Mario que
ja parla castellà amb accent italià , la següent parada es Maranello (el museu
Ferrari). Poca cosa a dir , molts cotxes i dels bons. Ara són les dues de la
tarda i de Maranello hem d’anar directament a Civitavechia passant per Roma. A
dos quarts de set embarquem al vaixell , ens va just però arrivem. Quin descans
ser en aquest bonic vaixell altra vegada , al nostre camarot per tres. Passejem
per la coberta badallant una mica . Fem una migdiada. Cap al vespre sopem i anem
al Casino , en el que a l’anada hi haviem perdut 20€ de la forma més ingènua,
vist el bé que juguen els qui envoloten la ruleta . Es pot apostar fins a
quatre números alhora , posant les fitxes als vèrtex o costats de la quadricula que conté els números, tant de bo
ho haguéssim sabut abans. Nosaltres vam apostar a un sol número , i es clar , així és més complicat encertar.
La mar veiem que
esta picada , el vaixell té un lleuger vaivé , però , ens hi acostumem sense
dificultats, ningú de nosaltres es mareja. Tornem a passar la nit a la
discoteca carrinclona que tenen aqui. Tenim una conversa distesa amb una noia
de l’est que fa de cambrera , és albanesa , diu que es fa la temporada de sis
mesos al vaixell ,cobrant tant sols 660€ i que a l’hivern se’n torna cap a
Albania a on hi pot viure gràcies a tot
l’estalvi fet a l’estiu, treballant al vaixell, és molt bona noia.
Després de gaudir
del trajecte tot el que podem , arribem al port de Barcelona cap a les quatre
de la tarda , ens sorprenen les agradables temperatures que ens reben per ser
ple Agost. A Sicilia vam patir molta més calor.
Comentarios
Publicar un comentario